Castellnou del Montsec és una vila closa que aprofita el terreny i la roca per l’autodefensa. A la part nord es pot veure la muralla que s’alterna amb trams sortits  que podien fer la funció de bestorres o torres de franqueig que servia per instal·lar-hi unes fustes a mode de matacà per augmentar el seu poder defensiu (s. XI-XII).

On possiblement estava situat el primitiu castell del s. XI i la seva torre, la família dels Portolà hi va edificar l’actual casal de grans dimensions i com element defensiu hi ha un cimbori a cada angle de les parets est i nord.

A l’extrem est del poble hi ha l’església de Sant Esteve (foto 1), sense un estil arquitectònic definit i molt modificada per ampliacions posteriors. Sembla que està situada fora de la muralla, encara que estaria al damunt de l’esperó rocós i tancaria la part est del poble (fotos 2 i 3). De la primitiva església romànica en quedaria la paret de ponent on encara hi ha una finestra amb doble esqueixada (foto 4). Al seu interior hi havia un retaule barroc que fou destruït l’any 1936, un fragment amb l’heràldica dels Portolà es va poder salvar i actualment està a la Diputació de Lleida.

Possiblement amb la construcció del casal del Portolà es devia modificar el conjunt del castell medieval i església romànica adjunta.

Fins al 1847 era municipi propi, després passà a formar part d’Alsamora i ara de Sant Esteve de la Sarga.

Accés: Per la pista asfaltada que va de Castissent a Mont-rebei, tot just al trencall del pàrquing de Mont-rebei s’agafa una pista en direcció est que va a la Clua, Torre Amargós i Castellnou del Montsec.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.Arxiu Gavín de les Avellanes.