A l’edat mitjana la població d’aquest territori s’aixoplugava al poble de Montanyana (foto 1) i per poder travessar el riu Noguera Ribagorçana hi van construir un pont romànic. Quan va desaparèixer el perill sarraí, a poc a poc, es va establir un nucli de població a la riba esquerra d’aquest riu que es va anomenar el Pont de Montanyana. Amb el temps el nombre d’habitants va créixer i es va fer necessari la construcció d’una església que es va dedicar a Sant Armengol.

Aquest pont romànic va ser destruït durant la Guerra de Successió juntament amb el d’Orrit (als voltants de 1710?). A finals del s. XIX o a principis del s. XX se’n va construir un de nou del tipus penjat (foto 2). El dia 3 d’abril de 1938 les tropes de l’Exèrcit de la República el van destruir, per evitar que les forces feixistes poguessin avançar en direcció a Tremp. El dia 9 del mateix mes, la companyia de sapadors de la 63 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra el va reconstruir (foto 3 i 4).

Sant Armengol va ser bisbe de la Seu d’Urgell durant el primer terç del s.XI. Durant el seu pontificat (1010-1035) va contribuir al desenvolupament del comtat d’Urgell duent a terme una gran activitat espiritual i sobretot social, afavorint la construcció de ponts i de camins per a la millora de la comunicació del comtat.

Dins del territori del bisbat de Lleida hi havia una anomalia: l’arxiprestat d’Areny formava part del bisbat d’Urgell. Aquest estava configurat per les parròquies d’Areny, Claravalls, Colls, Montanyana-Pont de Montanyana, Girbeta, Torre Baró i Estall. Això ve del s.XI, quan Arnau Mir de Tost tenia en feu els castells d’Areny i de Montanyana, com que era vassall del comte d’Urgell i estava molt lligat al bisbe d’aquest comtat,  es va produir aquesta anomalia territorial.

Aquesta situació va perdurar fins als anys 1955-1956, quan es van bescanviar els territoris d’Areny pels de Montclar-Artesa de Segre. El primer va passar al bisbat de Lleida i el segon al d’Urgell.

La construcció de l’església de Sant Armengol es devia iniciar al s.XV, d’estil gòtic tardà (fotos 5 i 6) i es va acabar al s. XVII. És d’una sola nau i està orientada de sud, on hi ha l’absis (foto 7), a nord, on està situada la porta d’entrada que és plenament renaixentista (fotos 8 i 9). La puresa arquitectònica de la portalada s’ha malmès per la pèrdua d’alguns elements artístics i per l’erosió de la pedra amb la que va ser construïda.   

El retaule actual és dels anys 50 del segle passat (foto 10), substituint el que es va perdre al juliol-agost de 1936.

En el seu interior es conserva una de les tres rèpliques de la Pietat que es van poder salvar de la crema a l’inici de la Guerra Civil (foto 11), són tan iguals que no se sap quina és l’original i quines són les còpies.

Accés:

El Pont de Montanyana està situat al km 88 de la N-230. S’hi accedeix pel pont penjat que està situat al mateix costat de la carretera.