Nom de l’excursió:
El graller del Castellet
Història/ressenya:
A la Terreta hi sovintegen les coves i els grallers degut a les formacions de roques calcàries. Aquestes reaccionen amb l’aigua i provoquen la seva dissolució que, al cap de milers d’anys, generen unes cavitats o avencs i que a la Terreta s’anomenen grallers, degut a què en aquestes cavitats i solen niar les gralles.
Els grallers més significatius de la Terreta són el d’Esplugafreda, el Botet de casa el Rei de la mateixa població (veure informació a: www.elcanutdelsminairons.cat) i el del Castellet.
Aquets grallers són de difícil accés i en el seu interior hi ha grans cavitats amb formacions calcàries espectaculars, forats, túnels i moltes d’ells tenen corrents d’aigua o fonts en el seu interior. Tot això feia que es pensés que eren obra d’essers sobrenaturals i de tots ells se’n expliquen llegendes, moltes estan relacionades amb les dones d’aigua, les fades o les encantades.
El graller del Castellet és un avenc que està situat a 1.300 metres d’altitud, presenta una boca d’entrada petita en forma de cova ( fotos 1, 2 i 3). Per entrar-hi cal gatejar uns 10 metres. Després d’un pas estret es troba un ressalt d’uns dos metres i una galeria que finalitza en una estretor. Després hi ha un pou de 25 metres que dona a una gran galeria amb aigua en el seu interior. Continua amb més cavitats i forats fins a completar un desnivell de -107 metres des de l’entrada i uns 70 metres de llargada. Va ser explorada per primera vegada l’any 1911.
A la Terreta es pensava que l’aigua del seu interior tenia propietats curatives contra les febres terciàries (malària). Quan algun soldat provinent de les guerres de Cuba o del Marroc venia contagiat d’aquesta malaltia, anaven a buscar l’aigua d’aquest graller per curar-lo.
L’accés a l’interior del graller només és apte per a espeleòlegs amb experiència i degudament equipats i proveïts de material d’escalada i d’espeleologia.
L’excursió que us presento per localitzar el graller, no té cap dificultat tècnica a part d’haver de caminar pel mig del bosc sense cap camí definit. Permet contemplar un paisatge esplèndid de l’obaga de les Guardioles i del bosc del Castellet (fotos 4 i 5) i gaudir d’una gran varietat de vegetació.
El traçat transcorre per un terreny que en molts indrets està recobert per faringoles amb les baies vermelles (foto 6) (Arctostaphylos uva ursi). També es troben boixos de grans dimensions (Buxus sempervirens) (foto 7), molts “fais” que és com es coneixen els faigs o bedolls (Betua pendula) a la Terreta (foto 5). Aquets que són fills de la “faiada” del Castellet que es va talar als anys seixanta del segle passat. També s’hi troben roures (Quercus humilis), ginebres (Juniperus Communis) (foto 8), tintillaina (Viburnum lantana) amb el seu característic fruit vermell (foto 9), trèmols (Populus tremula) i algun pi que ha crescut d’un pinyó que han transportat les potes d’alguna ovella dels boscos propers que ICONA va repoblar als anys seixanta del segle passat (foto 10).
Àmbit territorial: La Terreta, el Castellet, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà
Circuit: Itinerari lineal (anada i tornada).
Distància: 2,78 km.
Ascensió acumulada: 217 metres
Duració aproximada: 60-90 minuts.
Grau de dificultat SENDIF: 407 Moderada.
Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-terreta-el-graller-del-castellet-143829663
Recorregut:
S’ha d’anar per la pista que va des del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet. Es deixa el vehicle al barranc del Comellar i es continua a peu en direcció al Castellet durant uns 130 metres.
0,0 km: A la dreta surt una pista agrícola que va a Sant Feliu del Castellet (veure www.elcanutdelsminairons.cat) que l’agafarem en direcció al sud (foto 11).
0.3 km: Es deixa la pista que porta a Sant Feliu i s’agafa la carrerada que travessa el barranc i porta a una finca de conreu que es troba a l’altre costat. Es creuen les dues finques tenint en compte que si estan sembrades, cal seguir el perímetre de les mateixes fins al capdamunt.
0,6 km: Entrem al bosc, continuem sempre en direcció sud enmig de la vegetació buscant el millor pas.
1,1 km: S’arriba al costat d’un barranc que cal baixar i creuar-lo en diagonal. A partir d’aquí es troben fites amb pedres que indiquen més o menys un senderó molt petit. Es continua amunt en direcció sud-oest fins que s’arriba a una altra llau que acaba en una gran roca.
1,39 km: Sembla que el camí finalitza aquí sense possibilitat de continuar (foto 12). Per la part dreta del penyal es puja amb la intenció de intentar superar-lo (foto 13) i es troba la boca del graller del Castellet (fotos 1 i 2).
Bibliografia:
Baldiri Bolló. Diari Renovació de Tremp 1933.
Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.
El canut dels minairons 