Nom de l’excursió: Sant Salvador del Montsec – Lo Sant del Bosc

Història/ressenya:

El Sant del Bosc és un lloc emblemàtic que desprèn un magnetisme especial, no sé a què és degut, si és pel cansament i la satisfacció d’arribar-hi (cal superar un desnivell de 740 metres en poc més de 3 km), per les impressionants vistes que es contemplen, tant dels cingles que hi ha al voltant de l’ermita, com de la vall de la Noguera Pallaresa o per alguna força esotèrica desconeguda. 

Segurament en aquest lloc ja hi devia haver un culte pagà i va ser cristianitzat.  A la Serralada dels Montsecs hi han diverses ermites dedicades a Sant Salvador, a Sant Miquel i a Santa Maria. El cristianisme ho va aprofitar transformant els llocs de culte; els dedicats als deus pagans es van convertir  en Sant Salvador o Sant Miquel i si el lloc estava consagrat a una deessa,  en Santa Maria.

Hi havia  molta devoció al Sant del Bosc, l’aplec se celebrava el 29 de setembre i hi acudien peregrins, no tan sols de la Conca de Tremp, sinó de llocs allunyats com és la Terreta. Algunes persones que, complint una prometença al Sant, hi pujaven descalços o fent trams del camí agenollats.

Per arribar-hi cal seguir el camí de les “100 ramanxoles” (alguns diuen que en són 102).

L’ermita del Sant del Bosc està situada al capdamunt del Serrat del Sant, a l’obaga del Montsec de Rúbies i a 1.226 metres d’alçada.

És un edifici de construcció molt simple, inicialment estava format per un absis orientat a l’est edificat al mateix single de roca del Serrat del Sant (foto 1) i una nau lleugerament apuntada (foto 2) que està per sota del nivell de l’absis degut a la morfologia de la roca on està ubicat el temple. Les dues estructures estan separades per una reixa  que protegia la imatge del sant (foto 3). 

En una segona etapa es va allargar la nau per tal que el temple tingués més cabuda (foto 4) i es va traslladar l’altar i la imatge del sant a la paret de ponent (foto 5). 

La porta d’entrada està situada al mur nord i al seu costat hi ha la pila de l’aigua beneïda (fotos 4 i 6).

A l’interior de l’ermita hi han exvots. Un exvot és  un agraïment en forma d’ofrena per haver obtingut algun favor després d’encomanar-se al sant. Aquests han evolucionat al llarg del temps: es pot observar motlles de cera  del cap d’un nen o el tors d’una persona, segurament l’agraïment era per una curació d’alguna malaltia del cap (convulsions febrils,,..?) o de les afeccions pulmonars tan freqüents en èpoques pretèrites (tuberculosi pulmonar, bronquitis, asma,..?). També hi han compliments de prometences per tornar sa i estalvi del servei miliar (afortunadament ara ja no es fa), portant la fotografia al sant vestit de soldat. Actualment els agraïments han anat canviant, finalitzar una cursa de muntanya o una marató també és motiu per donar les gràcies al sant del Bosc i es penja la samarreta (fotos 7, 8 i 5).

L’ermita està oberta i per protegir al sant hi ha una reixa de ferro forjat que si que està tancada amb un forrellat amb clau (foto 9).

Donat que en aquest lloc no hi ha cap font, s’hi va construir una cisterna que recull l’aigua de pluja de la teulada (foto 10). Una construcció annexa a l’ermita s’ha convertit en un refugi de muntanya lliure, que permet l’aixopluc en cas de tronada o poder pernoctar si es fa una travessa pel Montsec, seguint algunes de les moltes rutes que s’hi poden fer. Al costat del refugi ni ha un nou ajup que conté aigua.

Diu la tradició que si vols que et marxi el mal de queixals has de donar el tomb sencer a l’ermita del Sant del Bosc i et desapareixerà, òbviament perquè t’estimbaràs single avall (foto11).   

Àmbit territorial: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies i municipi de Llimiana.

Circuit: Pujada i baixada pel mateix camí.

Distància: 7,6 km.

Ascensió acumulada: 740 metres.

Duració aproximada: 3-4 hores

Grau de dificultat SENDIF: 1.052 Exigent 

Accés:

S’agafa la LV-1491 al nou Pont de Monares que travessa les aigües del pantà de Terradets en direcció a Llimiana.

1,8 Km: Després de passar el pont del Barranc de Barcedana s’agafa a la dreta el camí del peu del bosc (pista no asfaltada però apta per a tot tipus de vehicles).

3 km (pal Indicador) (foto 12) 

Inici del camí:

0,0 km: S’agafa el camí, que inicialment és una pista forestal, a la dreta seguint en direcció sud (foto 13).

0,8 km: Pilaret de Sant Miquel, es deixa la pista i s’agafa el camí en direcció nord (foto 14).

1,3 km: per l’esquerra puja la pista que passa molt a prop de Sant Miquel. Es continua amunt pel mig de vegetació frondosa amb molsa i amb els arbres plens de líquens (foto 15 i 16).

1,4 km: Pilaret de Sant Antón (foto 17).

1,7 km: Pilaret de Sant Jordi (foto 18). Inici de la ramanxoles (fotos 19 i 20). En alguns trams encara es conserva l’empedrat original (foto 21) i es poden observar els murs per fer els canvis de sentit del camí (fotos 22 i 23).

1,9 km: Pilaret de Sant Jaume apòstol (fotos 24 i 25).

2,47 km: Pilaret de Sant Sebastià (foto 26). 

3,32 km: Pilaret de la MD de Montserrat (foto 27).

3,8 km: Després de completar les dues últimes ramanxoles (foto 28) s’arriba a Sant Salvador del Montsec-Sant del Bosc i es poden contemplar les impressionants vistes des d’aquest lloc (fotos 29 i 30). 

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.