Aquesta celebració festeja el solstici d’estiu i se celebra arreu dels Països Catalans. El seu origen és pagà i representa una exaltació al culte del Sol i al seu poder de renovació de la Terra.

Joan Amades diu que aquesta festa és la més intensa en costums i creences relacionades amb el solstici d’estiu, moment de l’any on el Sol es troba al punt més alt del zenit i per tant, quan s’assoleix la màxima claror del Sol i el dia més llarg de l’any. El refrany diu: Sant Joan, el dia més gran.

L’activitat més estesa era l’encesa de fogueres. La gent utilitzava les seves flames purificadores per espantar els mals esperits que campaven durant aquesta nit i la resta de l’any. Per aquest motiu, el cristianisme ràpidament va transformar aquesta festa pagana en cristiana en el concili de Constantinoble de l’any 680.

A la Terreta  la nit de Sant Joan s’encenien els “faros”. Aquest nom prové del llatí pharus que vol dir fanal o torre d’il·luminació.

Després de sopar, tots els pobles de la Terreta i les seves masies, encenien el faro  i es podia veure la llum que desprenia cada foguera dins la foscor de la nit (els pobles no tenien llum elèctrica) (foto 1 recreació).

A Sapeira s’encenia un faro al portal (foto 2 recreació) i un altre al bancal (foto 3 recreació). 

La nit de Sant Joan també estava plena de creences i fets extraordinaris que només succeïen en aquesta nit i d’origen totalment pagà. A la Terreta les va recollir Baldiri Bolló als anys trenta del segle passat i són les següents:

• Les encantèries del Graller del Castellet que a les 12 de la nit estenien la bugada.
• L’herba falaguera que granava al punt de la mitja nit dins del Graller del Castellet.
• El ball de fades de la Paül d’Iscles.
• L’horòscop de la nit de Sant Joan que servia per saber quina professió tindria el futur marit d’una noia en edat de casar-se.